Capítol Delírium Pàgina 147
"Mentre era engolida per l’abisme, un estol d’espurnes volava en direcció contrària fins a emergir per la boca del pou. Primer em va semblar que eren pètals blancs en forma de cor. Jo parava la mà per recollir-ne un i observava amb la felicitat com s’agitava el meu palmell. Era una papallona".
"Mentre era engolida per l’abisme, un estol d’espurnes volava en direcció contrària fins a emergir per la boca del pou. Primer em va semblar que eren pètals blancs en forma de cor. Jo parava la mà per recollir-ne un i observava amb la felicitat com s’agitava el meu palmell. Era una papallona".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada